Classificació de les veus humanes

A continuació explicaré els diferents tipus de veus humanes. En primer lloc, diferenciar entre veus adultes i veus infantils. Dins les veus adultes tenim les veus de dones i les veus d'homes i en les veus infantils tenim les veus de nens i nenes. Dins les veus adultes i més concretament en les veus de dones podem dir que no totes són iguals sinó que hi ha dones que tenen la veus més aguda i d'altres que la tenen més greu. Així doncs, les veus de dones es poden classificar en: soprano, mezzosoprano i contralt.

La soprano és la cantant femenina amb la veu més aguda, del la per sota del do central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos poden arribar a notes més agudes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant. Exemples de soprano: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngles, Maria Callas... 

 Exemple d'una soprano (Ària de la Reina de la Nit - Òpera La Flauta Màgica - Mozart)

 

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, en realitat, entre la soprano i la contralt En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Exemples de mezzosoprano: Teresa Berganza, Lorraine Hunt 


Les contralts són cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més greus. Exemples de contralts: Marian Anderson, Janet Baker... 

Veu d'una contralt interpretant a Bach:

   

Pel que als homes també hi ha una subclassificació. Aquesta és: tenor, baríton i baix. 

El tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5. El mateix nom es dóna a aquell intèrpret que canta amb aquesta tessitura de veu. Exemples de tenor: Plácido Domingo, Josep Carreras, Luciano Pavarotti... 

Exemple de veu de tenors. "Nesum Norma" interpretat pels Tres Tenors (Pavarotti, Carreras i Plácido Domingo)

   

El baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor. El terme prové del grec βαρυτονος, que significa 'so profund'. Un baríton posseeix un registre que va des del La2 fins el Fa4 (El baríton líric sol anar de Si2 a Sol4). 

 Exemple: Titto Ruffo Veu de un baríton, aquest és Renato Bruson:

   

Finalment, el baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc. En òpera i en la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del Fa1 fins al Fa3. Exemples: Gootlob Frick, Sergei Kopcák... 

Exemple de una veu de un baix:

   

Les veus infantils són les veus blanques. Les veus infantils s’acaben quan els nois i noies entren en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu. Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa que la veu es torni més greu. Aquest canvi és més brusc en els nois. Exemple: l'Escolania de Montserrat 

A continuació en teniu una mostra: